Els meus primers records de la meva trajectoria educativa, podrien començar a la guarderia, però són records molt escassos.
Vaig realitzar els cursos de primària a l'Escola Montsant de Reus. Van ser dels millors anys que vaig passar, ja que tot era molt familiar. Les classes no eren molt grans i tots ens coneixiem i un punt molt important és que els pares estaven dins de qualsevol de les activitats que es realitzaven.
Quan vam finalitzar 6è de primària ens vam haver de separar uns quants, ja que ens tocava anar a l'Institut. En el meu cas, vaig anar a l'Institut Domènech i Montaner, on van anar la majoria de la classe de primària. En un Institut les coses són diferents. Ja no formes part d'aquella família, sinó que coneixes a gent nova, gent d'altres escoles que tenient altres companys. A més, les classes estaven dividides en tres línies i potser cada any et posaven companys nous a la classe. La vida a l'Institut hem va ajudar a crèixer una mica més com a persona. Convius amb persones molt diferents i de totes les edats.
Al finalitzar 4rt d'ESO, l'elecció va ser difícil. Havies d'escollir el camí cap on volies anar i no era una cosa fàcil. En el meu cas van ser les Humanitats, ja que una cosa que tenia molt clara és que els números no eren el meu fort.
Quan estaves a Batxillerat ja començaven ha haver els nervis del què faré després de tot això. Les classes de preparació de les PAU on havies de recordar tot el que t'havien ensenyat.
Sincerament no era tan complica com semblava. Els examens van anar quasi tots bastant bé, però els nervis són molt traidors. Vaig aprovar bastant just i per això no hem van assignar cap carrera fins al mes d'agost.
Pedagogia estava en la meva segona opció, en primera opció havia escollit Psicologia, però ara que estic realitzant 4rt de carrera m'adono que era el que realment volia dedicar-me jo, tot i que especialitzant-me en l'àmbit sanitari o judicial.
